FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba en forma de tub que s'usa com a abrigall del coll i de la boca. Peça de fusta o metàl·lica amb què hom tapa la boca de les armes de foc, per tal d'impedir l'entrada de pols i de cossos estranys a l'ànima del canó. Placa metàl·lica que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que recull. Claveguera col·lectora. Tub col·lector, canonada col·lectora. Persona que recull o col·lecta certs impostos, drets, etc. Col·lector de la Cambra Apostòlica. Col·lector reial. Eclesiàstic que rep les almoines de les misses per a distribuir-les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura més llarga que ampla que serveix per a conduir, en una certa direcció, un fluid. Conducte subterrani per a l'aigua, per al gas. Conducte resinífer. Canonada, tub. Saber una cosa per conducte d'algú, per bon conducte. Estructura anatòmica semblant a un conducte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretjola gran. corretjola borda Herba enfiladissa de la família de les asclepiadàcies, de tiges volubles, fulles cordiformes, flors blanques de tub molt curt i fruit cilíndric, que creix en sòls humits, sovint salabrosos, de terra baixa (Cynanchum acutum). corretjola de serp [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els dits, amb la qual cosa se n'escurça la longitud vibrant. El mànec d'un violí, d'una guitarra. Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós (Solen vagina). Peça de l'estern. Apòfisi inferior del martell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d'alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu. multiplicador d'electrons Part d'un tub electrònic en la qual el corrent electrònic inicial és amplificat per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels fils que van de vora a vora d'un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d'ordit. Filats a propòsit per a formar la trama d'un teixit. Disposició o lligam entre les parts d'una cosa. Conjunt d'hifes d'una làmina, un tub o altra part d'un bolet, que sosté [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banya buidada i foradada a la punta, usada com a instrument de vent per a fer senyals. Corn de caça. Instrument de vent, generalment de metall, de forma cònica més o menys semblant a la d'una banya. corn anglès Instrument aeròfon amb el tub de fusta lleugerament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Senyal que deixa algú o alguna cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d'un senglar. Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d'un tub de raigs catòdics. traça d'un pla Recta en què un pla talla el pla de projecció. traça d'una recta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló. Persona, especialment soldat, que toca la trompeta [...]
