Moviment de l'articulació sacroilíaca (oposat al de nutació), que bascula cap enrere el sacre entorn d'un eix imaginari que passa pel segon feix del lligament sacroilíac i allarga el diàmetre conjugat veritable. [...]

Depressió dels parietals o del front del nadó, a conseqüència de la pressió que hi ha exercit, durant el part, la símfisi pubiana o el promontori del sacre. La forma normal, correntment, és recuperada espontàniament. [...]

Lligament situat a la part posterior de l'articulació del sacre amb el coxal, format per fascicles escalonats: el primer, va de dalt a baix, de la cresta ilíaca a l'apòfisi transversa del sacre i és situat sota el lligament iliolumbar, del qual és la continuació; el segon és el lligament vague o [...]

Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix. Té forma de con truncat amb una base superior i un vèrtex inferior. Presenta una circumferència superior o base i una circumferència inferior o estret [...]

Làmina triangular formada per fascicles fibrosos i fibres musculars, dependents del múscul isquiococcigeal; la base s'insereix a la vora corresponent del sacre i del còccix i el vèrtex ho fa a l'espina ciàtica del coxal. [...]

Quart fascicle del lligament sacroilíac posterior, de direcció vertical, que es desprèn de l'espina ilíaca posterior i superior i de l'escotadura ciàtica major, i acaba al tercer i a vegades al quart tubercle conjugat del sacre. [...]

Cadascun del tres o quatre ganglis, més rarament cinc, de la cadena simpàtica lumbar de cada costat. És freqüent la fusió del primer gangli lumbar amb el dotzè dorsal, així com la del cinquè lumbar amb el primer gangli sacre. [...]

Regió de la pelvis situada per sobre de l'estret superior. És formada per la fossa ilíaca interna de cada coxal i per les ales del sacre i ofereix dues escotadures: anteroinferior i posterosuperior. Forma part integrant de la cavitat abdominal. [...]

Varietat de dismorfogènesi lumbosacra caracteritzada per l'adopció per part de la cinquena vèrtebra lumbar dels trets morfològics de la primera vèrtebra sacra. La vèrtebra de transició, així formada, posseeix més apòfisis transverses voluminoses que tendeixen a unir-se amb l'ala del sacre o amb la [...]

Origen, part superior de l'ilíac, sacre i còccix, lligament sacrociàtic major; inserció, tuberositat glútia del fèmur, tracte iliotibial de la fàscia lata; innervació, gluti inferior o ciàtic menor; acció, extensió, rotació externa de la cuixa. Contribueix a mantenir el cos dempeus. [...]