)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
Cardedeu.
Els immobles estaven tan deteriorats que van decidir enderrocar-los.
La paraula vivenda, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollida en el diccionari normatiu.
[...]
:
Segons el gihad, has de respectar les persones grans.
Hi ha europeus que se'n van al Pròxim Orient a fer el gihad.
A partir de gihad, es formen els substantius gihadisme i gihadista, escrits tots dos amb g. El primer designa tot el que és 'relatiu o pertanyent al gihad', i el segon, 'seguidor o [...]
coneixes?
Paral·lelament, també es pot reforçar l'afirmació amb la interjecció oi, que equival a 'sí' i que és pròpia de determinades zones del domini lingüístic: oi, i tant.
Aquestes dues formes són preferibles a la forma reduïda oi tant, tot i que també es documenta.
D'altra banda, hi ha altres [...]
En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge.
Ara bé, a més dels sistemes de campanar i de rellotge, es pot usar el [...]
El verb medir, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollit en el diccionari normatiu. Si el que es vol és expressar les mides que té un objecte concret, es pot optar per fer servir el verb mesurar o bé el verb fer. Per exemple:
La paret mesura dos metres i mig d'alt (i no La [...]