Resultats de la cerca frase exacta: 186

Diccionari de la llengua catalana
171. cuc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. cuc intestinal Helmint parsit del tub intestinal de les persones i alguns animals. Aquest noi t cucs intestinals. Un remei contra els cucs intestinals. cuc solitari Tnia 1 2 . tenir cucs Estar espantat. Larva de certs insectes. Cuc de la farina. cuc de l'arrs Insecte lepidpter de color [...]
172. canal 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
per on circulen substncies lquides o semilquides, aire, etc. canal alimentari Tub digestiu. canal vertebral Canal que cont la medulla espinal. Medi a travs del qual, en el procs de comunicaci, sn transmesos els signes. Suport fsic que uneix les persones que es comuniquen i que permet que [...]
173. vlvula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'aigua que assoleixen. vlvula electrnica Tub electrnic, especialment el destinat a fer una rectificaci. vlvula termoinica Vlvula electrnica que t un elctrode calent. Estructura anatmica que permet el tancament i l'obertura d'un orifici o d'un conducte. Les vlvules del cor [...]
174. natural
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
pressi del buf, sense modificar la llargria del tub. Un so natural. Sense pistons, s'aplica a alguns instruments de vent. Una trompeta natural. Fonamentat en el dret natural i no exigible legalment pel creditor. Obligaci natural. Nadiu 1 . Els naturals de Borneo. Natura prpia a una persona [...]
175. ullera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Instrument ptic format per un tub que consta essencialment d'una lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge i una altra que l'amplifica, usat per a observar objectes llunyans. Una ullera acromtica. ullera de llarga vista Ullera per a l'observaci terrestre [...]
176. testimoni
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
una fita i no una pedra qualsevol. testimonis muts Trossos de carb, de vidre, de rajoles, closques de caragols, etc., que es posen sota una fita per poder provar l'existncia d'aquesta posat cas que fos arrencada i hi hagus discussions sobre la seva situaci. Tub lleuger que [...]
177. mscara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
color del tipus de tub de raigs catdics, que fa que el feix d'electrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament l'emissi lumnica amb el color corresponent.  [...]
178. raig 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
una mateixa lnia. Raigs beta. Raigs alfa. Representaci convencional de la trajectria d'una radiaci o d'un feix de partcules en llur propagaci per l'espai. raigs andics [o rajos andics] En un tub electrnic, ions positius que sn formats per les impureses existents a la [...]
179. guia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
vaixell, amb un forat o una canal que serveix per a fer que una corda segueixi el recorregut convenient. Pea metllica que, collocada a l'entrada del paper a les mquines impressores, serveix per a ordenar correctament la posici del full en el moment de la impressi. guia d'ones Tub [...]
180. columna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
fusta situada a ambds costats de la contraroda dels velers. columna del molinet Pea vertical que, formant parell amb una altra, servia de suport als antics molinets de fusta. Aparell en forma de tub utilitzat en qumica per a operacions diverses segons llur disposici interior. columna de [...]
Pgines  18 / 19 
<< Anterior  Pgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>