El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
anar escanyat (de temps) anar just (de temps)
L'expressió tirar-se el temps a sobre és un calc de l'expressió castellana echarse el tiempo encima o echarse encima el tiempo i no s'ha d'usar en català. Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat [...]
Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen aa l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb [...]
La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:
En Joan camina com el seu pare.
En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d'acord amb la condició de, en [...]
La locució adverbial al meu torn (o al teu torn, al seu torn, etc.) significa 'per la meva part, per la teva part, etc.'. Per exemple:
Ell m'ho va donar a mi i jo, al meu torn, a ma germana.
La crisi ens interpel·la i, al seu torn, ens convida a actuar.
A l'hora de fer servir aquesta locució [...]
Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
L'expressió castellana dejar que desear, que es fa servir per indicar que alguna cosa no té les qualitats requerides, equival en català a deixar a desitjar. Es pot intensificar amb els quantificadors bastant, força, molt, etc., després del verb deixar. Per exemple:
Aquest treball deixa molt a [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
