Resultats de la cerca frase exacta: 185

171. marcar
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
1 senyalar(? assenyalar) remarcar, tornar a marcar. empremtar puntejar, marcar punts en una superfcie; marcar els punts d'una dansa. timbrar estampillar segellaro sigillar bollar estigmatitzar encunyar contramarcar numerar, marcar amb nombres successius una cosa. etiquetar estampar estergir 2 [...]
172. corea
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Cincies de la salut
Discinsia consistent en moviments involuntaris, rpids, desordenats, irregulars, exagerats, que recorden els d'una dansa grotesca o tragicmica. Afecta un o diversos msculs i s'associa amb hipotonia muscular i reflexos pendulars, sobretot els rotulars. s deguda a una alteraci de les neurones [...]
173. moviment
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
. Estagnaci. bullidera bellugadissa joc. Aix t massa joc. gir, moviment de cabals. reptaci, moviment d'avanar arrossegant-se. evoluci(de tropes, vaixells, etc.) figura(en una dansa) entra-i-surt(de persones) animaci(en un carrer, etc.) locomoci, acci de moure's d'un lloc a un altre [...]
174. manar
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
de cacic. mestressejar. Era una dona a qui agradava de mestressejar. portar la bandera (o la batuta) menar la dansa tallar el bacall. A casa seva s la dona qui talla el bacall. tenir la paella pel mnec remenar l'ollaCp. l'expressi sser de l'olla, sser dels qui manen o disposen [...]
175. adigu
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
, la dansa i el cant. L'adigu t quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estndard es basa en el dialecte temirgoi, que s el ms ests. Fins a la industrialitzaci i l'ordenaci administrativa [...]
176. kabard
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
circassians estan repartits en quatre de les rees administratives de la Federaci Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i histria. Hi ha un moviment nacional pancircassi molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant. La llengua kabardina s, doncs, molt propera a [...]
177. ballar
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
valsar, ballar el vals i, per ext., ballar d'alegria. giragonsejar giravoltar sardanejar, ballar sardanes. puntejar, marcar els punts d'una dansa. galopar, ballar el galop. 2 Ballar s tamb v. tr., per tots els verbs registrats aqu sn exclusivament intransitius. No es podria dir, doncs, dansar [...]
178. du
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
. demirg, el du de Plat, intelligncia creadora, ordenadora del mn. semideu (f. semideessa), fill (o filla) d'un du i d'una dona o d'una deessa i un home. silv, divinitat dels boscos. oracle, divinitat oracular. lars, dus protectors de la llar romana. musa, deessa del cant i de la dansa. nimfa [...]
179. aire (castell)
Font Diccionari castell-catal d'Enciclopdia Catalana (4a edici)
. Miraba con aire distrado, mirava amb aire distret. 6 ms aire, moviment. 7 ms [cancin] aire. Aires montaeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teix. 12 aire acondicionado aire [...]
180. art
Font Diccionari de sinnims Franquesa d'Enciclopdia Catalana (2a edici)
solen anomenar belles (Belles Arts): Pintura, escultura, arquitectura, msica, poesia, dansa. Avui, l'arquitectura s ms una cincia o una tcnica que un art. En canvi, hom sol donar el nom de set art al cinema. 7 mitj. 8 Filat de pescar. arteto art, art petit que es cala i es lleva de mar [...]
Pgines  18 / 19 
<< Anterior  Pgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Segent >>