Resultats de la cerca bàsica: 2,760

Fitxes de l'Optimot
181. Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot
Font Fitxes de l'Optimot
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]
182. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es [...]
183. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents: Albacete [...]
184. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja. El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent: Logronyo: logronyès -esa  [...]
185. Segona persona de plural de l'imperatiu / 'respongueu' o 'responeu'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
186. Separació a final de ratlla de 'tg', 'tj' i 'tx'
Font Fitxes de l'Optimot
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.  [...]
187. 'a ratlles' o 'de ratlles'? / 'a quadres' o 'de quadres'?
Font Fitxes de l'Optimot
de ratlles de quadres Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple: Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres). Duu una camisa de [...]
188. 'en reconeixement a', 'en reconeixement per' o 'en reconeixement de'?
Font Fitxes de l'Optimot
en reconeixement de El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple: Li van atorgar la [...]
189. Apostrofació davant de xifres / Apostrofació davant de '1' i '11'
Font Fitxes de l'Optimot
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple: l'1 de juliol ('l'u') l'11 de novembre ('l'onze') l'11a clàusula del contracte ('l'onzena') la contractació d'11 jugadors [...]
190. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
Pàgines  19 / 276 
<< Anterior  Pàgina  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  Següent >>