FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal esterol dels animals superiors, component de les membranes cel·lulars i precursor de les hormones esteroides i dels àcids biliars, que se sintetitza al fetge i a altres teixits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la freixura. Matar². Si m'enganyes, t'esfreixuraré. Fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca. Ara m'esfreixuro en aquesta dura tasca, però després podré descansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un animal o d'una planta adaptada a l'acompliment d'una funció específica, com el cor, l'arrel, el fetge, etc. Òrgans genitals. En tecnol., part component que fa un ofici essencial en el treball d'una màquina complexa, com el cilindre d'una màquina de vapor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions. Elaborar un producte químic, una substància alimentària. Un òrgan, un organisme, produir una substància. El fetge elabora la bilis. Les plantes elaboren la saba. Elaborar una teoria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur insaturat amb sis dobles enllaços, de fórmula empírica C30H50, d'estructura isoprenoide amb sis unitats d'isoprè, que ocorre a l'oli de fetge d'alguns esquals i en altres olis, intermedi en la biosíntesi del colesterol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid clar, groguenc, amargant, produït pel fetge i concentrat a la vesícula biliar, que és essencial en l'absorció dels greixos. bilis negra Forma morbosa de la bilis que, segons els antics, influïa en el caràcter fent-lo tornar trist i irascible. Ira violenta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més o menys sortint d'una víscera, d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida. Els lòbuls d'una fulla. Els lòbuls del cervell, del fetge. El lòbul de l'orella. Els lòbuls d'un liquen [...]
