Resultats de la cerca frase exacta: 23

Diccionari de la llengua catalana
11. electoral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu o pertanyent a l'elecci o als electors. Llei electoral. Cens electoral. Reuni electoral. Collegi electoral. Drets electorals. Districte electoral. Relatiu o pertanyent a la dignitat d'elector del Sacre Imperi Romanogermnic.  [...]
12. plexe
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Xarxa formada per diferents filaments nerviosos o vasculars entrellaats. Plexe braquial, sacre. Plexe lingual. plexe solar Plexe situat davant l'aorta, al voltant del tronc celac i de l'artria mesentrica superior.  [...]
13. electorat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Conjunt de persones d'un pas o d'una circumscripci amb dret a vot a les eleccions poltiques. Dignitat d'elector en el Sacre Imperi Romanogermnic. Estat sobir d'Alemanya sota la jurisdicci d'un elector.  [...]
14. pelvis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cavitat ssia situada a la part inferior del tronc, formada pel sacre i els dos ossos coxals. pelvis del rony Cavitat en forma d'embut que hi ha a cada rony i s el comenament de l'urter.  [...]
15. elector electora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Persona que elegeix. Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercir el dret de sufragi. Prncep del Sacre Imperi Romanogermnic que tenia el dret de concrrer a l'elecci de l'emperador. Elector de Saxnia, de Baviera.  [...]
16. coxal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu al costat o a la part superoexterior de la cuixa. Os pla de l'anca que, en els humans, connecta el sacre amb el fmur. En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l'ili, l'isqui i el pubis, que connecten l'anca amb el fmur.  [...]
17. dors
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Esquena 1 . Part posterior del tronc que va des de l'ltima vrtebra cervical fins al sacre. Revers . El dors d'una fulla. El dors d'un escrit, el verso. Part superior de certs rgans com el nas, la llengua, el peu, etc. Part superior d'una cosa que hom considera ajaguda [...]
18. prncep princesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Sacre Imperi Romanogermnic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d'elegir emperador. El qui s el primer, el cap. El prncep del Senat a Roma. Els cardenals sn els prnceps de l'Esglsia. Sant Pau i sant Pere, els prnceps dels apstols.  [...]
19. cardenal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Prelat, nomenat pel papa, que forma part del sacre collegi, la principal missi del qual s l'elecci del nou pontfex. cardenal vicari Cardenal que en nom del papa regeix amb potestat ordinria la dicesi de Roma, llevat del Vatic. Peix de la famlia dels traquiptrids, d'uns 100 [...]
20. collegi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Cos de persones sotmeses a un reglament com, especialment quan viuen en una mateixa casa dedicades a l'estudi. Casa o edifici del collegi. sacre collegi Conjunt dels cardenals. Societat o corporaci de persones de la mateixa professi. Collegi d'advocats, de metges. En [...]
Pgines  2 / 3 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  Segent >>