Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
11. salvatgement
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera salvatge.  [...]
12. salvatgejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir alguna cosa de salvatge.  [...]
13. fer 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera. Animal carnisser, especialment no domesticat. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera.  [...]
14. tussor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit fabricat a l'Índia amb seda salvatge.  [...]
15. feristela
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal salvatge petit, com la guineu, la mostela, etc.  [...]
16. isard 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escabrós, salvatge. Una muntanya isarda. Esquerp . Un infant isard.  [...]
17. domesticar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer domèstic (un animal salvatge). L'home ha domesticat molts animals que abans eren salvatges. Fer tractable (una persona de caràcter rebel i esquerp). Una persona esquerpa, esdevenir tractable. L'home adust es domestica quan rep bons tractes.  [...]
18. brau 2 -ava
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. Excel·lent 1 1 . És un brau minyó. Que excel·leix en el seu gènere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat.  [...]
19. mutant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En biol., que prové d'una forma salvatge per mutació. Individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., mutant.  [...]
20. rapinyant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant.  [...]
Pàgines  2 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>