Resultats de la cerca bàsica: 45

Ortografia catalana
11. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: à.gui.la, di.a.lèc.ti.ca, i.nèr. ci.a, in.gè.nu.a, màr.fe.ga, pa.rrò.qui.a, pi.rà.mi.de, sín.te.si, Úr.su.la. En la classificació dels polisíl·labs en aguts, plans i esdrúixols, convé tenir en compte les regles següents: a) La i i la u febles situades entre dues vocals són semivocals, i per tant formen [...]
12. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
que alguns mots com baf presenten v en alguns derivats (bavarada, bavor) i que, per fonètica sintàctica, f es pronuncia [v] en afganès, per exemple (§ 2.3.2b). Convé tenir en compte que en la major part de parlars el so [v] ha estat substi­tuït per [b], fenomen creixent que és conegut per betacisme [...]
13. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
corresponen als sons sonors ([b], [d] i [g]) també s'usen per a les variants aproximants ([ ? ], [ð], [ ? ]) que els oclusius sonors tenen en determinats contextos, principalment intervocàlics, i que no tenen incidèn-cia ortogràfica: o[ ? ]ert, i[ð]ea, a[ ? ]afar. 67 Les lletres Les consonants oclusives no [...]
14. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
respon a una pronúncia aspirada de la llengua originària que en català no se sol conser-var i, per tant, la h té només un valor etimològic. En altres manlleus, però, si no estan prou aclimatats al sistema fonètic català, la grafia h serveix per a representar el so [h], que és la pro-núncia més habitual [...]
15. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
l'aglutinació desfiguraria la fesomia dels components o en dificultaria o alteraria la lectura, a causa de les lletres concurrents: cor - robat, pit - roig, Font - rabiosa, Mont - roig, Vall - llobrega; alt - alemany, baix - empor-danès (amb les formes prefixades alt- i baix-, per a evitar la sensibilització de [...]
16. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [p] i [b] : p i b 2.7.1.1. A començament de síl·laba, els sons oclusius bilabials sord [p] i sonor [b] es representen, respectivament, per p i b: p assar, pera, pit, porta, precís, pluja; copa, paper, tampoc, tipus, vapor, replà, suprem, vespre; Gaspar, Pere, Paula, Orpesa [...]
17. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la columna del so s'indiquen per a cada grafia els sons predominants en els parlars orientals i en els occidentals. A la columna de la grafia, l'alternança ix/x en el so [ ? ] darrere vocal altra que i i a final de mot indica que en la major part de parlars orientals el dígraf ix és la grafia que [...]
18. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
; Puçol, Niça 51 Les lletres QUADRE 17 (Continuació) Distribució de les grafies del so fricatiu alveolar sord [s]: s, ss, c i ç S SS C (DAVANT E , I ) Ç (DAVANT A, O , U ) ENTRE CONSONANT I VOCAL absurd, cursa, dansa, molsa, tensió; Tarsici, Consol; Balansat, Marsella ? En els mots començats per sotso [...]
19. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia del so fricatiu alveolar sonor [z] : s i z Les grafies habituals del so fricatiu alveolar sonor [z] són s i z: a) Es representa per z en posició inicial de mot: zebra, zero, zinc, ziga-zaga, zom-bi, zona, zoologia, zulú, zumzeig; Zacaries, Zeus, Zaida, Zelanda, Zimbàbue, Zuric. b) Es [...]
20. La grafia dels mots. L'APÒSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Malgrat la grafia, cal tenir en compte que, d'acord amb les regles que s'aca-ben d'apuntar: a) S'apostrofen l'article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l'1 de febrer, l'XI Simposi de Ciències [...]
Pàgines  2 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>