Resultats de la cerca bsica: 45

Ortografia catalana
11. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: .gui.la, di.a.lc.ti.ca, i.nr. ci.a, in.g.nu.a, mr.fe.ga, pa.rr.qui.a, pi.r.mi.de, sn.te.si, r.su.la. En la classificaci dels polisllabs en aguts, plans i esdrixols, conv tenir en compte les regles segents: a) La i i la u febles situades entre dues vocals sn semivocals, i per tant formen [...]
12. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
que alguns mots com baf presenten v en alguns derivats (bavarada, bavor) i que, per fontica sintctica, f es pronuncia [v] en afgans, per exemple ( 2.3.2b). Conv tenir en compte que en la major part de parlars el so [v] ha estat substitut per [b], fenomen creixent que s conegut per betacisme [...]
13. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
corresponen als sons sonors ([b], [d] i [g]) tamb s'usen per a les variants aproximants ([ ? ], [], [ ? ]) que els oclusius sonors tenen en determinats contextos, principalment intervoclics, i que no tenen incidn-cia ortogrfica: o[ ? ]ert, i[]ea, a[ ? ]afar. 67 Les lletres Les consonants oclusives no [...]
14. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
respon a una pronncia aspirada de la llengua originria que en catal no se sol conser-var i, per tant, la h t noms un valor etimolgic. En altres manlleus, per, si no estan prou aclimatats al sistema fontic catal, la grafia h serveix per a representar el so [h], que s la pro-nncia ms habitual [...]
15. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
l'aglutinaci desfiguraria la fesomia dels components o en dificultaria o alteraria la lectura, a causa de les lletres concurrents: cor - robat, pit - roig, Font - rabiosa, Mont - roig, Vall - llobrega; alt - alemany, baix - empor-dans (amb les formes prefixades alt- i baix-, per a evitar la sensibilitzaci de [...]
16. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [p] i [b] : p i b 2.7.1.1. A comenament de sllaba, els sons oclusius bilabials sord [p] i sonor [b] es representen, respectivament, per p i b: p assar, pera, pit, porta, precs, pluja; copa, paper, tampoc, tipus, vapor, repl, suprem, vespre; Gaspar, Pere, Paula, Orpesa [...]
17. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la columna del so s'indiquen per a cada grafia els sons predominants en els parlars orientals i en els occidentals. A la columna de la grafia, l'alternana ix/x en el so [ ? ] darrere vocal altra que i i a final de mot indica que en la major part de parlars orientals el dgraf ix s la grafia que [...]
18. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
; Puol, Nia 51 Les lletres QUADRE 17 (Continuaci) Distribuci de les grafies del so fricatiu alveolar sord [s]: s, ss, c i S SS C (DAVANT E , I ) (DAVANT A, O , U ) ENTRE CONSONANT I VOCAL absurd, cursa, dansa, molsa, tensi; Tarsici, Consol; Balansat, Marsella ? En els mots comenats per sotso [...]
19. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia del so fricatiu alveolar sonor [z] : s i z Les grafies habituals del so fricatiu alveolar sonor [z] sn s i z: a) Es representa per z en posici inicial de mot: zebra, zero, zinc, ziga-zaga, zom-bi, zona, zoologia, zul, zumzeig; Zacaries, Zeus, Zaida, Zelanda, Zimbbue, Zuric. b) Es [...]
20. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Malgrat la grafia, cal tenir en compte que, d'acord amb les regles que s'aca-ben d'apuntar: a) S'apostrofen l'article singular i la preposici de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en qu es pronuncien amb un so voclic inicial: l'1 de febrer, l'XI Simposi de Cincies [...]
Pgines  2 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>