Resultats de la cerca bsica: 44

Ortografia catalana
11. Les lletres. LES VOCALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
reflecteixen en l'escriptura, com la terminaci [-e] del mascul singular dels mots acabats en el sufix -ista (artista, turista), corrent en la llengua parlada, o, en registres informals, l'oscillaci de timbre de la a tona final (casa, compra) i la pronncia [a] a l'inici de mots comenats per en, em i es [...]
12. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
homgraf ( pre - ocupaci, volent significar 'ocupaci an-terior', pre - fixat 'fixat anteriorment', ex - portador, ex - pres, co - rector) o b per a evitar formes grfiques detonants, especialment amb el prefix ex- (ex - exiliat 'persona que ha deixat d'estar exiliada', ex - xa, 'persona que ha deixat [...]
13. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, possible, nassos, assumpte El dgraf gu representa el so [g] davant d'una e o d'una i: guerra, guitarra, lloguer, aconseguir (?2.7.4.2b). En els altres casos, gu sn dues lletres que representen dos sons successius: guant, Igualada, linguograma, agut, exigu. El dgraf ig representa el so [? t?? ]? darrere [...]
14. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
L'alfabet catal prov de l'alfabet llat i consta de vint-i-sis lletres, ordenades se-gons un sistema convencional, de la manera que mostra el quadre 1. Cada lletra t dues formes diferents: la lletra minscula (o, simplement, mins-cula), que s la lletra d'escriptura o impressi ordinria i que [...]
15. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
general. Per a representar aquests sons, s'escriu g i j d'acord amb les regles segents: a) S'escriu j davant a, o o u: jard, joc, joia, jove, jugar, julivert, jutge, aljub, aju-da, barreja, cnjuge, conjunt, dejuni, esbarjo, major, menjar, perjuri, pijama, pluja, rajar, rajola; Jacob, Jaume, Joan [...]
16. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS RTICS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Quan el so vibrant [r] apareix entre vocals precedit d'un prefix o d'un ra dical, s'escriu generalment r: aerorefrigerant, antirbic, autoretrat, Bielorssia, bio-ritme, birefringncia, brevirostre, contrareforma, contrarestar, desoxiribonucleic, dex-trorotatori, extraradi, fotoresistncia [...]
17. Les lletres. LES CONSONANTS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
interior de mot aquests sons adopten la sonoritat de la consonant segent; per tant, els sons sords sn solament possibles davant d'un sord, i els sonors, davant d'un sonor. En conseqncia, un so sord es pot trobar representat per la consonant que ordinriament ser veix per a la representaci del so sonor [...]
18. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
'Slesvig-Holstein. Semblantment: l'ftalat de potassi, l'zwitteri. No s'apos-trofa, per, l'article femen ni la preposici de (ja que la s recolza en la vocal de l'ar-ticle o la preposici): la schola cantorum, la Scala de Mil, la ftiriasi ; un repertori de scherzos, la Repblica Democrtica de Sri Lanka, la teoria de Stern [...]
19. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
plural de l'imp. del verb dar: No us deu pressa. s Forma de la tercera persona del singular del pres. d'ind. del verb ser (o sser): El meu pare s metge. es Pronom feble: Aix es fa de seguida. Article salat: Tanca es cavall. Plural de e, nom femen, 'nom de la lletra e': Fa unes es molt elegants. m [...]
20. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
geminada sin simple [l]. En mots com bitllet, butllet, enrotllar o ratlla, el so palatal es gemina o no segons els parlars. 46 2.6 2.6. [...]
Pgines  2 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>