Resultats de la cerca frase exacta: 45

Ortografia catalana
11. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els dgrafs 2.1.3.1. Com hem dit ms amunt a propsit de la correspondncia entre sons i lletres (?2.1.1c), hi ha determinats sons que no es representen mitjanant una sola lletra, sin amb una combinaci de dues, els dgrafs. Un dgraf s un grup de dues lletres que representa un nic so [...]
12. L'accent i la diresi. TRACTAMENT GRFIC DE LA SLLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La diresi 3.2.2.1 . La diresi (¨) s un signe diacrtic ( 2.1.2) que s'escriu sobre les vocals i o u, siguin minscules o majscules, amb les funcions segents: a) Per a indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i, s a dir, quan gu i qu no sn dgrafs (vegeu els 2.7.4.2b i [...]
13. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, Cisjordnia, Prepirineus, Transsil-vnia. Igualment, quan un radical va precedit de dos o ms prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos segents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
14. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, cantussol; arbriss, llepisss, pobrissalla; cridadissa, demanadissa, trencadissa. IV.? Els mots formats per un radical comenat per s amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis- (negatius) i re-: assaborir, assecar, assegurar, assenyalar, assemblar, assignar, associar, assuaujar; dessagnar, dessalar [...]
15. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els mots compostos 4.3.2.1. Els mots compostos generalment s'escriuen aglutinats, sense guionet, en els casos segents: a) Compostos patrimonials, formats a partir de mots catalans: bocamoll, cama-curt, caragirat, celobert, cordur, cucafera, esquenadret, framenor, horabaixa, lletraferit, parenostre [...]
16. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [k] i [g] c , qu , q , k , g i gu 2.7.4.1 . A comenament de sllaba, el so oclusiu velar sord [k] es representa per les quatre grafies segents: a) S'escriu c davant les vocals a, o i u, i davant consonant: casa, color, curt, clar, cremar, cridar, escola, esc rit, oc upar [...]
17. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, conv tenir en compte els criteris segents: a) El mot que resulta de l'aglutinaci segueix les regles generals d'accentuaci (?3.1.1), amb independncia de l'accentuaci grfica dels components. Per exemple, s'escriu pinans, contraps, superf , ultras, entren s, Cantonigrs, Portop, amb accent [...]
18. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS NASALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Cal tenir en compte que en alguns casos, a final de sllaba i prece-dint consonant, l'oposici entre els sons [m] i [n] es neutralitza perqu s'assimilen al lloc d'articulaci de la consonant segent: tots dos es poden realitzar com a labioden-tals [ ? ] (mfora, inflar; tramvia, conversa ?en [...]
19. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Taixkent x guix, pixar, rauxa, tix; Bixquert, Flix, Xixona, Quixot tx txec, botx, metxa, despatx; Meritxell, Felanitx, Urtx [? t?? ?] ig boig, maig, puig, safareig; Beniarbeig, Puigcerd g desig, llig, migdia; Molig 47 Les lletres Ateses les diferncies existents entre els diferents parlars catalans, a [...]
20. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [p] i [b] : p i b 2.7.1.1. A comenament de sllaba, els sons oclusius bilabials sord [p] i sonor [b] es representen, respectivament, per p i b: p assar, pera, pit, porta, precs, pluja; copa, paper, tampoc, tipus, vapor, repl, suprem, vespre; Gaspar, Pere, Paula, Orpesa [...]
Pgines  2 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>