Resultats de la cerca bsica: 16

Ortografia catalana
11. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons palatoalveolars sords [???] i [ t??]: x, ix, tx, ig i g 2.6.7.1. Com en el cas dels sons sonors, el catal t els dos sons palatoalveolars sords, el fricatiu [ ? ] i l'africat [? t?? ]?. En la major part dels parlars orientals, el so frica-tiu palatoalveolar sord [ ? ] pot [...]
12. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
En catal, la h generalment no representa cap so. Per consegent, en la major part de casos solament t valor etimolgic, i s'escriu davant vocal en els mots catalans que provenen de mots llatins amb h: hbil, habitar, habitual, ham, haver, herba, hereu, hrnia, heroi, heura, hissar, hivern [...]
13. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
greu (conixer, francs, psol, ser), sovint s neutra a la major part del baleric i tancada en tot el catal occidental. 3.1.2.1. La vocal e Per a escriure correctament l'accent greu o agut sobre la e, cal seguir les indica cions segents: a) S'escriu amb accent greu () la major part dels mots [...]
14. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
reglamentria; un quasicontracte i la quasi totalitat de la gent. Tamb conv distingir-los dels mots que provenen de la lexicalitzaci d'un prefix ( fer un extra, la meva ex, valorar els pros i els contres, una festa sper). Exclusivament com a recurs estilstic en contextos especfics (cientfics, bsica-ment [...]
15. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, plpit, supervit; almorvit, bndicut, bsquet. De vegades, per, hi ha mots que no contenen la lletra que figura en altres de relacionats: bon (cf. bondat, bondads), gran (cf. grandet, grandesa, engrandir), mn (cf. mundial ), quan (adverbi de temps; cf. quant, adverbi de quantitat). En la major part [...]
16. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Ribagorana, la Vila Joiosa (per el Masnou, el Masroig, el Poblenou). Els que contenen preposici tamb se separen en la major part dels casos, com Alcal de Xivert, Arenys de Munt, Ares del Maestrat , Castell d'Aro, la Font de la Figuera, Mas de Barberans, Molins de Rei, el Pas de la Casa, Prat de Comte [...]
Pgines  2 / 2 
<< Anterior  Pgina  1  2