El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple: El dret a vot o El dret de vot. El dret a decidir o El dret de decidir. Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]

En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple: L'empresa ha [...]

Amb la correlació a? de es designa el lloc o el moment en què se situa l'esdeveniment o l'estat a què es refereix el verb. Per exemple: El metro passa a 100 metres de casa. A tres setmanes de les eleccions no tenen candidat. El sintagma que segueix la preposició a assenyala la distància en [...]

La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:  En vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar. En canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple: S'ha comportat així amb vista al seu ascens. Cal no [...]

La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple: La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat. Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell. En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]

L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus). A final de paraula convé tenir en compte [...]

L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

de ratlles de quadres Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple: Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres). Duu una camisa de [...]

El grup ix s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot caixa se separa cai-xa i no ca-ixa.  [...]