En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge.
Ara bé, a més dels sistemes de campanar i de rellotge, es pot usar el [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:
L'obra comença a dos quarts de deu del vespre.
Hem sortit a les 8:50.
Pots venir cap a les quatre de la tarda.
En contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d' [...]
En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat') actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha [...]
mots que es prenen com a base, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:
mòdem (de modulator i demodulator)
crònut (de croissant i dònut)
[...]
de la Salut)
A més a més, les sigles també poden representar una part d'una denominació completa, si substitueixen una forma genèrica. Per exemple:
DG de Política Lingüística (Direcció General de Política Lingüística)
CNL Montserrat (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)
En alguns [...]
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
insp.
IP
L'abreviatura insp. es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla IP es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec.
[...]
