Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien incorrectament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
[...]
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien incorrectament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
[...]
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal aen parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l'ambigüitat.
També s'apostrofa, com s'ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal [...]
