fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com no únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una [...]
L'adverbi tanmateix es fa servir per indicar un contrast entre dos elements d'una connexió i equival a expressions com ara no obstant això, tot i això, malgrat tot. Per exemple:
Va arribar l'estiu passat i, tanmateix, ja parla català amb força fluïdesa.
Tots dos tenen opcions per aconseguir la fe [...]
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
La conjunció doncs es fa servir per indicar una conseqüència o conclusió, i és equivalent a per tant. Per exemple:
Ja has acabat de bramar? Doncs ara parlo jo.
Vaig néixer a l'Uruguai però visc a Catalunya. Soc, doncs, uruguaiana i catalana.
Malgrat que de vegades es fa servir la conjunció [...]
Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors,
orde major, força major, estat major, carrer major, pal major,
vela major, major d'edat, menor d [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de oo u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
preposició a els sintagmes a cavall, a peu i a coll o a collibè.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.3.2)
[...]
les postres per postres
El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple:
En aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres)
Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres [...]
L'adverbi així, que significa 'd'aquesta manera' pot anar reforçat amb la conjunció doncs. La combinació d'aquests dos elements s'escriu separada per una coma: així, doncs. Per exemple:
Així, doncs, no cal que vinguis.
Així, doncs, no aniràs al cinema?
Ara bé, aquesta combinació s'ha anat lexica [...]
