Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]

En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples: Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO). L'impost sobre el valor afegit (o [...]

Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai, han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple: ERAS-MUS IN-CAVI o INCA-VI Ren-fe  [...]

Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana. Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]

Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de [...]

valencià. ('e tancada') No obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S. També és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què [...]

Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom. Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]

; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià... L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix. En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]

En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]

Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple: UGT (Unió General de Treballadors) LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació) DNI (document nacional d'identitat) IVA (impost sobre el valor afegit) Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]