Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 749

11. Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepci davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepci sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es potintroduir aquest complement amb preposici o sense. Per exemple: He sentit dir que dem seran aqu / He sentit a dir que dem seran aqu. No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
12. 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternana d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influncia
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influncia, com ara ordenar, manar,permetre, prohibir,aconsellar, dir, etc., una oraci d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]
13. s correcte 'no tenir per qu' + infinitiu en catal? / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
En catal, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per qu + infinitiu, no tenir amb qu + infinitiu, no haver-hi de qu + infinitiu. Per exemple: No tens per qu anar-hi. Ella ja no t amb qu [...]
14. Preposici 'de' seguida d'infinitiu en funci de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que poden portar una oraci subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oraci d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposici de s optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi dem. Amb verbs com araassajar, dir [...]
15. 'Anar a' (o 'per') + infinitiu / Perfrasis d'imminncia / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
rumiar el que m'has dit. En canvi, quan la construcci anar a + infinitiu t el significat de 'moure's d'un lloc a un altre' ja s adequada. Per exemple: Vaig a veure si el nen s al parc, tal com m'ha dit.  [...]
16. Canvi o manteniment de la preposici 'en' davant d'infinitiu / 'consisteix en fer' o 'consisteix a fer'? / Verb + 'en' + infinitiu / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals s preferible canviar la preposici en per la preposicia. Per exemple: La democrcia consisteix a fer que el poble participi en la poltica.  [...]
17. Nova gramtica / 's d'agrair' o 'Cal agrair'? / 'sser de' + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
En catal es fa servir, amb valor passiu, la construcci sser de seguida d'un infinitiu que expressa un procs mental (com ara agrair, lamentar, plnyer, suposar, etc.) i s sinnima a les perfrasis d'obligaci caldre+ infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: s d'agrair que ens ho hagin [...]
18. 'deixar'/'fer' + infinitiu + complement directe o indirecte / 'veure'/'sentir' + infinitiu + complement directe o indirecte / Infinitius amb els verbs 'fer' i 'deixar' i verbs de percepci
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbsdeixarifero els de percepcisentiriveure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintctiques que cal tenir en compte a l'hora de pronominalitzar el sintagma nominal que s'interpreta com a agent: 1. Si l'infinitiu de l'oraci subordinada no porta [...]
19. Canvi o manteniment de la preposici 'amb' davant d'infinitiu / 'est d'acord amb pagar' o 'est d'acord a pagar'? / Verb + 'amb' + infinitiu / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposici amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acordo trobar-se.Per exemple: Est d'acord amb el preu del pis. No m'he trobat mai amb la cartera buida. Ara b, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]
20. Relatiu temporal / 'el dia que va nixer' o 'el dia en qu va nixer'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
tota la famlia... oDes de l'any 1998, en el qual es va crear la comissi..., en qu hi ha el nom dia i any, respectivament, com a nucli de l'antecedent. Quan el pronom relatiu t un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en qu, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una [...]
Pgines  2 / 75 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>