Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple: He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí. No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]

Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]

En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]

Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà. Amb verbs com ara assajar, dir [...]

rumiaré el que m'has dit. En canvi, quan la construcció anar a + infinitiu té el significat de 'moure's d'un lloc a un altre' ja és adequada. Per exemple: Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.  [...]

verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple: La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.  [...]

tota la família... o Des de l'any 1998, en el qual es va crear la comissió..., en què hi ha el nom dia i any, respectivament, com a nucli de l'antecedent. Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una [...]

En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima a les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: És d'agrair que ens ho hagin [...]

Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de pronominalitzar el sintagma nominal que s'interpreta com a agent: 1. Si l'infinitiu de l'oració subordinada no porta [...]

Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple: Està d'acord amb el preu del pis. No m'he trobat mai amb la cartera buida. Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]