Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 835
|
11.
ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font
Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
|
|
12.
dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
|
|
13.
Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
|
|
14.
Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant) quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu caminar [...]
|
|
15.
Usos de per i per a amb valor temporal
Font
Fitxes de l'Optimot
preposició per a indica que el sintagma que introdueix fa referència al moment futur que marca el límit en què allò que expressa l'oració de què forma part té validesa o s'ha de concretar. El complement de la preposició pot ser qualsevol expressió temporal. Per exemple:
Ho has de tenir a punt per a demà [...]
|
|
16.
portar + expressió temporal + gerundi: portar temps esperant
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest [...]
|
|
17.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
|
|
18.
a + expressió temporal + de: a dos mesos de la final
Font
Fitxes de l'Optimot
'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Cal recordar, però, que amb valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple:
A dos mesos de la final es va lesionar greument.
A poques hores de l'onada de calor encara no s'han resolt [...]
|
|
19.
Accions en les interfícies digitals: infinitiu o imperatiu?
Font
Fitxes de l'Optimot
persona del singular) en els missatges que els usuaris adrecen al programa. Per exemple:
Ordres del programa a l'usuari
Ordres de l'usuari al programa
Introduïu el terme de consulta
Accepta
Premeu la tecla Esc
Actualitza
Voleu enviar el missatge de text?
Copia
Escolliu una opció [...]
|
|
20.
Pronom relatiu seguit d'infinitiu: llocs on viure o llocs per viure?, On dormir?, Què fer demà?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
|
