l'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Cal recordar, però, que amb valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple: A dos mesos de la final es va lesionar greument. A poques hores de l'onada de calor encara no s'han resolt [...]

Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]

En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]

Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà. Amb verbs com ara assajar, dir [...]

rumiaré el que m'has dit. En canvi, quan la construcció anar a + infinitiu té el significat de 'moure's d'un lloc a un altre' ja és adequada. Per exemple: Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.  [...]

verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple: La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.  [...]

En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima a les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: És d'agrair que ens ho hagin [...]

Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple: Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia. Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia. Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]

existir). L'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència). Ara bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple: En una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha [...]

Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple: Està d'acord amb el preu del pis. No m'he trobat mai amb la cartera buida. Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]