El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici [...]
La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:
Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.
Per postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant [...]
L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
Les preposicions a, de i per (o pera), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
pera + el: per al
pera + els: per als
Per exemple:
Va [...]
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
Es fa servir el verb estar (i no ser) en les oracions en què l'atribut va introduït per una preposició, expressa un estat fruit d'un canvi o procés i no té valor locatiu. Per exemple:
estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
estar a l'abast: L'habitatge no [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
termini, terme
La forma plaç (o plaços, en plural) no és correcta en català. Per referir-se al 'temps assenyalat pera alguna cosa, especialment pera la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o pera la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc.', cal fer [...]
