Resultats de la cerca frase exacta: 283

211. TSARVI
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Geografia
ndex de vegetaci en qu valors negatius corresponen a zones d'aigua, valors propers a zero corresponen al sl nu i valors positius corresponen a zones de vegetaci, amb ms vigor de la vegetaci com ms proper a 1 s el valor obtingut. Es calcula: TSARVI = aVB(?IRp ? aVB?VB ? bVB)/[ aVB?IRp + [...]
212. waray
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
abaknon). Aquesta llengua s lingsticament molt prxima al sorsogon waray, tamb anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la provncia de Sorsogon del sud). Totes dues llenges formen part del grup visaia central, el qual s especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklann [...]
213. gude
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El gude s molt proper lingsticament al jimi. La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigria i el del Camerun [...]
214. llengua de signes de la Sussa italiana
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
La llengua de signes de la Sussa italiana s utilitzada, sobretot, per la comunitat sorda del cant del Ticino. L'idioma s proper a la llengua de signes italiana -sobretot a les varietats de la Llombardia- per tamb ha incorporat influncies de les altres dues llenges de signes helvtiques (la [...]
215. setswana
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
llengua en nombre de parlants (8%), rere el zul (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A ms, hi ha minories batswana a Zimbbue i a Nambia. Dintre de les llenges bant, el setswana s especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-frica i Lesotho), amb el [...]
216. tsuvan
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El tsuvan s molt proper lingsticament al jimi, el sharwa i el gude. El grup tnic tsuvan era originari de Nigria. Va migrar cap al territori [...]
217. gavar
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. Dins del grup txdic central, el gavar s molt proper lingsticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal. La intelligibilitat entre els [...]
218. iwa
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
L'iwa s lingsticament proper al nyamwanga i alguns autors consideren que sn varietats d'una mateixa llengua. L'iwa s'inclou dins les llenges bant, que formen el grup lingstic ms extens de llenges africanes. Aquest grup de llenges sn parlades des del Camerun fins a Knia i fins a [...]
219. matumbi
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
llengua i 15 de les 37 llenges africanes que tenen un mili o ms d'un mili de parlants formen part d'aquest grup lingstic. El nom kimatuumbi prov de la paraula matuumbi 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica 'llengua'. El matumbi s lingsticament proper al ndengeleko [...]
220. mbedam
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. Dins del grup txdic central, el mbedam s molt proper lingsticament al daba, el mina i el gavar. La llengua mbedam es parla noms a la [...]
Pgines  22 / 29 
<< Anterior  Pgina  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  Segent >>