Resultats de la cerca frase exacta: 290

221. llengua de signes de la Sussa italiana
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
La llengua de signes de la Sussa italiana s utilitzada, sobretot, per la comunitat sorda del cant del Ticino. L'idioma s proper a la llengua de signes italiana -sobretot a les varietats de la Llombardia- per tamb ha incorporat influncies de les altres dues llenges de signes helvtiques (la [...]
222. setswana
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
llengua en nombre de parlants (8%), rere el zul (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A ms, hi ha minories batswana a Zimbbue i a Nambia. Dintre de les llenges bant, el setswana s especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-frica i Lesotho), amb el [...]
223. tsuvan
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El tsuvan s molt proper lingsticament al jimi, el sharwa i el gude. El grup tnic tsuvan era originari de Nigria. Va migrar cap al territori [...]
224. gavar
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. Dins del grup txdic central, el gavar s molt proper lingsticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal. La intelligibilitat entre els [...]
225. iwa
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
L'iwa s lingsticament proper al nyamwanga i alguns autors consideren que sn varietats d'una mateixa llengua. L'iwa s'inclou dins les llenges bant, que formen el grup lingstic ms extens de llenges africanes. Aquest grup de llenges sn parlades des del Camerun fins a Knia i fins a [...]
226. matumbi
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
llengua i 15 de les 37 llenges africanes que tenen un mili o ms d'un mili de parlants formen part d'aquest grup lingstic. El nom kimatuumbi prov de la paraula matuumbi 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica 'llengua'. El matumbi s lingsticament proper al ndengeleko [...]
227. mbedam
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. Dins del grup txdic central, el mbedam s molt proper lingsticament al daba, el mina i el gavar. La llengua mbedam es parla noms a la [...]
228. MSAVI-1
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Geografia
valors propers a 1 corresponen a zones amb una vegetaci densa). L'MSAVI-1 pren valors compresos entre -1 i 1, amb valors negatius en zones amb molt baixa cobertura de vegetaci i positius en zones amb vegetaci activa, amb ms vigor de la vegetaci com ms proper a 1 s el valor obtingut. MSAVI-1 s [...]
229. nguruimi
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
d'aquestes llenges, com ara el zul o el xhosa, sn els clics (so especial produt per una doble oclusi), que van manllevar de les llenges khoisan. El ngurimi s lingsticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanznia i al sud-oest de Kenya. [...]
230. oriya
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Dins el grup de les llenges ndiques, l'oriya s especialment proper al bengal, el maithili i l'assams. De fet, l'oriya, com les llenges esmentades, s descendent de la llengua prcrit. Des del punt de vista dels manlleus, l'oriya s una de les llenges del nord de l'ndia amb un influx menor [...]
Pgines  23 / 29 
<< Anterior  Pgina  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  Segent >>