El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:
S'ha mullat tot!
Tot està encara per fer.
Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa [...]
La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]
Per fer referència a l'òrgan d'una corporació format generalment per la totalitat dels seus membres, que es constitueix quan hi ha una reunió general a la qual tots són convidats, la denominació adequada en català és ple. Per exemple:
Es preveu que la construcció de la biblioteca s'aprovarà en el [...]
El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic [...]
: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em- i es-: encetar, embut, escoltar.
[...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
En l'àmbit dels dispositius mòbils, s'usa la locució fer lliscar el dit amb el significat de desplaçar lleugerament la punta del dit per la pantalla, en sentit horitzontal o vertical. Generalment es fa lliscar el dit per la pantalla per passar pàgines, fotografies, etc. Per exemple:
Per veure [...]
En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;
teu/teva; seu/seva;
nostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:
Seien a la vora teu/teva.
El noi era a la vora nostre/nostra.
Durant tota la reunió ha anat en [...]
fix
L'adjectiu correcte és fix, i no fixe.
El plural de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple, contractes fixos, i no contractes fixes.
La forma fixes només és correcta pera l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.
[...]
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
illa
illa de cases
La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:
El carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.
La forma [...]