FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius. Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva. Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta escrita d'un emperador romà, d'un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d'una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l'Església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que posa fi a una cosa, a un afer. Una resposta definitiva. Un judici definitiu. Fixat de manera que no dona lloc a tornar-hi. Un reglament definitiu. L'edició definitiva d'un autor. Una sentència definitiva. D'una manera definitiva. en definitiva Definitivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estona de més que es triga a realitzar una cosa. La tenia preocupada tanta demora en la seva resposta. Tardança en l'acompliment d'una obligació des que és exigible. En nàut., angle que forma el meridià amb la visual a un objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s'ha tornat agre. Un so agre, un crit agre. Que té un grau d'acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. De mal tracte. Aspre² 2 . Un camí agre. Agror. [...]
