Resultats de la cerca frase exacta: 290

251. apinay
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups: 1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekr, apaniekr i krah), 2. l'occidental (apinay). Segons alguns lingistes, l'apinay s la mateixa llengua que el kayap (vegeu Fabre 2005). De fet, s molt proper al kayap [...]
252. crioll de la costa de Los Mosquitos
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
l'rea de la Miskitu Coast nicaragenca. s fora proper als criolls de Jamaica, Belize o San Andrs i Providncia, per t fora vocabulari procedent de la llengua miskitu. A partir del segle XVII el grup amerindi miskitu es va expandir gradualment per tota la zona, exercint el seu domini sobre molts [...]
253. eton
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
noms francs. Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles sn molt divergents: segons alguns autors la poblaci eton s d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt ms a la baixa, unes 50.000. L'eton s lingsticament proper a l'ewondo; de fet [...]
254. glavda
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El glavda s molt proper genticament i gramaticalment a les llenges mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres. El nord de les [...]
255. ha
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
lingsticament proper a la llengua Rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda. Aquesta llengua s'inclou dins les llenges bant, que formen el grup lingstic ms extens de llenges africanes. Aquest grup de llenges sn parlades des del Camerun fins a Knia i fins a Sud-frica. Es va originar [...]
256. hdi
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El hdi s molt proper genticament i gramaticalment a les llenges glavda, mandara, gvoko, parkwa i vemgo-mabas, entre d'altres. El nord de les [...]
257. hindko
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
dialectes principals, el septentrional (Hazara) i el meridional (molt proper al saraiki). Els dos dialectes ms coneguts sn els de les rees de Peshawar i Talagang. Mancada de reconeixement oficial i parlada per comunitats bsicament rurals (tant de la plana com de les muntanyes), la llengua hindko amb [...]
258. ISODATA
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Geografia
procedeix segons les segents fases: 1. Establiment del nombre i la posici dels centres de classe inicials (aquests parmetres, habitualment indicats per l'usuari, solen influir fortament en el resultat). 2. Assignaci de tots els pxels1 o segments1 de la imatge al centre de classe ms proper [...]
259. japons
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
segle VIII al XII dC. El registre escrit, anomenat bungo, va cristallitzar entre els segles XI i XII. El japons clssic s ja molt proper al japons modern. La variaci dialectal del japons s gran, a causa de la grandria i de l'orografia de l'arxiplag japons. Hom sol distingir tres blocs [...]
260. mandara
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Llengua. Literatura
El grup lingstic txdic central tamb es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llenges parlades al Txad, Nigria i el Camerun. El mandara s molt proper genticament i gramaticalment a les llenges glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres. El nord de les [...]
Pgines  26 / 29 
<< Anterior  Pgina  20  21  22  23  24  25  26  27  28  29  Segent >>