Tros de terra cobert de rocs. Tartera fixada per la vegetació i el sòl. Munt apilotat de llenya, de pedres, etc. Munt de pedres tretes d'un terreny per a conrear-lo. Camp on hi ha munts de pedres tretes i apilonades per a facilitar-ne el conreu. claper de gegants Restes de construccions [...]

Qualitat d'insolent. La insolència dels vencedors. Paraula, acte, propi d'una persona insolent. Li va dir un munt d'insolències. [...]

Objecte de burla. És el burlot de tothom. Munt de garbes que es fa prop de l'era en espera de la batuda. [...]

El bestiar, menjar brosta. Els bous brostegen l'herba. Escollir, d'un munt o conjunt de coses, les millors. Escollir d'una cosa la part millor. [...]

Terra on hom s'ha criat, on hom viu. L'agre del terrer. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició a altres tipus de sòls. Lloc d'on treuen la terra per als terrissers. Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau. A les labors mineres, munt format per l [...]

Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita. [...]

Gros munt de palla sostingut per un pal en el centre que se sol fer prop de l'era després de la batuda. Pallissa1 1.  [...]

Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. La gent s'amuntega davant les taquilles de l'estadi. Acumular 1 1 i 1 3. Amuntegar riqueses.  [...]

Remenar (el foc) amb la furga. Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc. El porc, somoure i remenar (la terra). No s'ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat. [...]

Porció superior, de forma cònica. Munt 2. Un caramull de pedres, de bales, de rocs. Munt de gra que resulta de la batuda d'un dia. Fer el caramull després de la batuda. Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.  [...]