FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de terra cobert de rocs. Tartera fixada per la vegetació i el sòl. Munt apilotat de llenya, de pedres, etc. Munt de pedres tretes d'un terreny per a conrear-lo. Camp on hi ha munts de pedres tretes i apilonades per a facilitar-ne el conreu. claper de gegants Restes de construccions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terra on hom s'ha criat, on hom viu. L'agre del terrer. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició a altres tipus de sòls. Lloc d'on treuen la terra per als terrissers. Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau. A les labors mineres, munt format per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. La gent s'amuntega davant les taquilles de l'estadi. Acumular 1 1 i 1 3. Amuntegar riqueses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remenar (el foc) amb la furga. Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc. El porc, somoure i remenar (la terra). No s'ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció superior, de forma cònica. Munt 2. Un caramull de pedres, de bales, de rocs. Munt de gra que resulta de la batuda d'un dia. Fer el caramull després de la batuda. Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa. [...]