Tros de terra cobert de rocs. Tartera fixada per la vegetació i el sòl. Munt apilotat de llenya, de pedres, etc. Munt de pedres tretes d'un terreny per a conrear-lo. Camp on hi ha munts de pedres tretes i apilonades per a facilitar-ne el conreu. claper de gegants Restes de construccions [...]

Objecte de burla. És el burlot de tothom. Munt de garbes que es fa prop de l'era en espera de la batuda.  [...]

Qualitat d'insolent. La insolència dels vencedors. Paraula, acte, propi d'una persona insolent. Li va dir un munt d'insolències.  [...]

Disposar formant un munt. Anem a l'era a amuntegar les garbes. Les mercaderies s'amuntegaven al moll. Acumular 1 1 i 1 3 . Amuntegar riqueses.  [...]

El bestiar, menjar brosta. Els bous brostegen l'herba. Escollir, d'un munt o conjunt de coses, les millors. Escollir d'una cosa la part millor.  [...]

Floró usat per a coronar la part superior de certs elements arquitectònics. Merlet de castell o de torre. Munt de pedres amb què es resguarda una fita.  [...]

Terra on hom s'ha criat, on hom viu. L'agre del terrer. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició a altres tipus de sòls. Lloc d'on treuen la terra per als terrissers. Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau. A les labors mineres, munt format per [...]

Gros munt de palla sostingut per un pal en el centre que se sol fer prop de l'era després de la batuda. Pallissa1 1 .  [...]

Remenar (el foc) amb la furga. Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc. El porc, somoure i remenar (la terra). No s'ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat.  [...]

Remenar amb la mà (un munt de coses) com volent apreuar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, algunes. Graponejar . Moure una clau, un ferro, (dins un pany, un mecanisme), com tractant d'obrir-lo, de fer-lo anar, etc.  [...]