Resultats de la cerca bsica: 44

Ortografia catalana
21. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
L'apstrof s un signe ortogrfic consistent en una coma volada (') que s'escriu per a indicar que s'elideix la vocal dels articles definit i personal, de la prepo-sici de i dels pronoms febles davant de mots comenats per vocal, precedida o no de h, o b, en el cas dels pronoms febles, darrere [...]
22. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
aparixer en totes les posicions dins del mot, mentre que el so africat [? t?? ]? apareix principalment entre vocals i a final de mot. En els parlars occidentals i del Camp de Tarragona, en canvi, predomina el so africat [? t?? ]? en posi-ci inicial de mot o darrere de consonant. Entre vocals i a final de [...]
23. Les lletres. LES CONSONANTS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les consonants sn les lletres b, c, d, f, g, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y i z, que representen els sons consonntics, i tamb h, que noms es pronuncia en casos molt especials (com en ehem, halar o hitleri; ?2.9.2). Igualment representen sons consonntics les grafies modificades i [...]
24. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Valldemossa, Viladecavalls; arreveure, enhorabona, plusvlua; nomoblidis, Miralcamp. b) Compostos a la manera culta, s a dir, mots construts amb formes prefixades, acabades generalment en o- i de vegades en i-: aeroport, anglosax, audiovisual, car-diovascular, catalanoaragons, concavoconvex, cumulonimbus [...]
25. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [k] i [g] c , qu , q , k , g i gu 2.7.4.1 . A comenament de sllaba, el so oclusiu velar sord [k] es representa per les quatre grafies segents: a) S'escriu c davant les vocals a, o i u, i davant consonant: casa, color, curt, clar, cremar, cridar, escola, esc rit, oc upar [...]
26. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
corresponen als sons sonors ([b], [d] i [g]) tamb s'usen per a les variants aproximants ([ ? ], [], [ ? ]) que els oclusius sonors tenen en determinats contextos, principalment intervoclics, i que no tenen incidn-cia ortogrfica: o[ ? ]ert, i[]ea, a[ ? ]afar. 67 Les lletres Les consonants oclusives no [...]
27. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la grafia bsica o corrent del so [t] s t (prescindint del fet que, en mots com fred o verd, el so [t] s'escriu d i no t), i que t se sol llegir [t] (malgrat que en atles o setmana es pronuncia [l] i [m], respectivament, o que en coent o molt es pronuncia o no segons el parlar). Les excepcions sn [...]
28. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les grafies b i v 2.7.2.1 . A les rees betacistes, on es confonen els sons bilabial oclusiu sonor [ b] i labiodental fricatiu sonor [ v], fet que s'esdev al comenament d'una sllaba, la pronunciaci s sempre [b] i no indica, doncs, si s'ha d'escriure b o v. Cal tenir present que en els mots [...]
29. Les lletres. LA LLETRA X
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, boxejar, bxer, clxon, saxfon, taxi, tex, Luxemburg, Mxic. Darrere i i darrere u quan s el segon element d'un diftong, la pronncia [ks] de la x en cultis-mes com asfxia (i derivats: asfixiar, asfixiant), dix i, elixir, pixidi, auxili (i auxi-liar, auxiliador), auxesi, Auxenci, auxotnic, bauxita o [...]
30. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
grup bl darrere vocal tnica generalment es pronuncia geminada, i sovint ensordida, en mots com cobla, diable, doble, poble, noble, i en llurs derivats i formes flexionades (doblegar, poblet, Poblenou). 2.7.1.2 . En posici final de mot o a l'acabament d'una sllaba, en qu es neutra-litza la [...]
Pgines  3 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>