Resultats de la cerca frase exacta: 43

Ortografia catalana
21. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons [k] i [g] c , qu , q , k , g i gu 2.7.4.1 . A començament de síl·laba, el so oclusiu velar sord [k] es representa per les quatre grafies següents: a) S'escriu c davant les vocals a, o i u, i davant consonant: casa, color, curt, clar, cremar, cridar, escola, esc rit, oc upar [...]
22. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
corresponen als sons sonors ([b], [d] i [g]) també s'usen per a les variants aproximants ([ ? ], [ð], [ ? ]) que els oclusius sonors tenen en determinats contextos, principalment intervocàlics, i que no tenen incidèn-cia ortogràfica: o[ ? ]ert, i[ð]ea, a[ ? ]afar. 67 Les lletres Les consonants oclusives no [...]
23. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
en compte les indicacions següents: a) Tota consonant situada entre dues vocals forma síl·laba amb la segona: te - |la, go - |vern, ne - |bo - |da, ca - | pa - |ci - |tat, ri - |go - |ro - |sa - |ment. b) Si entre dues vocals hi ha dues o més consonants, l'última consonant o les dues últimes, si són [...]
24. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la grafia bàsica o corrent del so [t] és t (prescindint del fet que, en mots com fred o verd, el so [t] s'escriu d i no t), i que t se sol llegir [t] (malgrat que en atles o setmana es pronuncia [l] i [m], respectivament, o que en coent o molt es pronuncia o no segons el parlar). Les excepcions són [...]
25. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les grafies b i v 2.7.2.1 . A les àrees betacistes, on es confonen els sons bilabial oclusiu sonor [ b] i labiodental fricatiu sonor [ v], fet que s'esdevé al començament d'una síl·laba, la pronunciació és sempre [b] i no indica, doncs, si s'ha d'escriure b o v. Cal tenir present que en els mots [...]
26. Les lletres. LA LLETRA X
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, boxejar, bòxer, clàxon, saxòfon, taxi, texà, Luxemburg, Mèxic. Darrere i i darrere u quan és el segon element d'un diftong, la pronúncia [ks] de la x en cultis-mes com asfíxia (i derivats: asfixiar, asfixiant), dix i, elixir, pixidi, auxili (i auxi-liar, auxiliador), auxesi, Auxenci, auxotònic, bauxita o [...]
27. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
grup bl darrere vocal tònica generalment es pronuncia geminada, i sovint ensordida, en mots com cobla, diable, doble, poble, noble, i en llurs derivats i formes flexionades (doblegar, poblet, Poblenou). 2.7.1.2 . En posició final de mot o a l'acabament d'una síl·laba, en què es neutra-litza la [...]
28. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Mataró, Tortosa, Portugal, Tànger, Torí; dama, desig, dia, dormir, dutxa, drap; adreça, budell, cadira, idoni, jardí, moda, vídua, vendre; Isidre, Jordi, Diana, Andratx, Cardona, Elda; Danubi, Londres, Pàdua. 2.7.3.2. En posició final de mot o a l'acabament d'una síl·laba, en què es neutra-litza la [...]
29. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, pizzicato, Arezzo; però amb tz els mots adaptats, com putzolana o terratzo. Cal tenir en compte que en els parlars valencians centrals i en ribagorçà el so [ d?z ] s'ensor-deix (do[ t?s ]e), realització que resta fora dels registres formals, i que en mallorquí i menorquí els cultismes començats per ex- i [...]
30. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
] s'escriu c davant e i i (cel, cirera) i ç davant a, o i u ( plaça, cançó, traçut) i a final de mot darrere vocal, l, n o r (braç, dolç, romanç, març). Les dues grafies c i ç alternen en les formes flexives i en els mots d'una mateixa família: força, forces, forçar, forcem, forci, forçós, forçut, esforçar [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>