Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
tenir en compte el cas de Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco, que corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament. Malgrat que, tal com dèiem, aquestes denominacions llatines (o formades en llatí a partir d'un nom preexistent) no [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor, i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)
[...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]