Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.  [...]

Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]

, gros, pruna; Adriana, Silvestre; fart, parla; Carlota, Artesa, Darnius; car; Òscar, Amer, Qatar El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple: A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc. Després de [...]

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen [...]

separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple: pa-lla ca-nya an-gui-la en-ques-ta En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]

En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple: abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]

Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]

Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac: l'avi l'Albert l'hereu l'Ignasi l'insecte n'Hug l'univers n'Anna l'u l'Úrsula l'autoritat el dia d'avui l'organització pota [...]

, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector... En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents: 1. Els mots que comencen amb el prefix a- (que significa 'no' o 'sense' i el que serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia, arrize [...]

., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc. davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in [...]