La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, pera les tres persones del singular, ni la forma fagin, pera la tercera persona del plural.
[...]
El nom clau sovint es fa servir en aposició a un altre nom per indicar que alguna cosa és essencial, indispensable. De vegades hi ha vacil·lació pel que fa a la concordança quan acompanya un nom en plural. Per exemple:
Són clau / claus pera la ciutat els nous projectes d'urbanisme.
Ara bé, en [...]
La forma catalana per fer referència a l'atractiu d'una persona o cosa que provoca admiració general és glamur, i no glamour. L'adjectiu derivat per expressar tot allò que té glamur és glamurós, glamurosa. Per exemple:
Vam anar a un acte on la gent anava molt elegant, s'hi respirava glamur.
La [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
:
Quan fa referència a l'arranjament, la disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Per exemple:
L'ordre és bàsic per poder cuinar amb tranquil·litat.
Inclourem aquest punt en l'ordre del dia previst.
En sociologia, quan fa referència al sistema de regles i lleis inspiradores [...]
Present de subjuntiu
de, des, de, dem, deu, den
Això no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (pera la segona persona del singular) i dau (pera la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars [...]
Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.
Malgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un [...]
A diferència de determinats verbs compostos, com ara malgastar, que s'escriu amb els dos components aglutinats, l'expressió mal interpretar s'escriu amb els dos termes separats. Per exemple:
No em mal interpretis: jo no volia dir això (i no No em malinterpretis).
Ha mal interpretat les meves [...]
