El verb ser o ésser té dues formes de participi d'ús general:
estat, estada, estats, estades
sigut, siguda, siguts, sigudes
En diversos parlars també s'usen les variants col·loquials set, seta, sets, setes i segut, seguda, seguts, segudes.
[...]
L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.
El plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).
La forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: intervenir o intervindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és intervenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: menystenir o menystindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és menystenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)
[...]
L'adjectiu que designa una cosa composta de parts o elements diferents és mixt, i no mixte.
El plural masculí de mixt és mixtos. Així, cal dir, per exemple: vestidors mixtos (i no vestidors mixtes).
La forma mixtes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: trobades mixtes.
[...]
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obtenir o obtindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obtenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obvenir o obvindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obvenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: pervenir o pervindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és pervenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)
[...]