Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son. S'escriu són en el cas següent: quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del m [...]

. S'escriu te en els casos següents: quan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà; quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?; quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les tes no [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us. S'escriu ús en el cas següent: amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bon ús [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos. S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós vulgue [...]

En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment..  Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o [...]

En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple: abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]

, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector... En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents: 1. Els mots que comencen amb el prefix a- (que significa 'no' o 'sense' i el que serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia, arrize [...]

D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català o [...]

Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una [...]

Anteriorment l'article femení la no s'apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s'escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l'anormalitat i la normalitat. Actualment [...]