. S'escriu te en els casos següents: quan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà; quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?; quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us. S'escriu ús en els casos següents: amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bo [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos. S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós vulgue [...]

Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment. Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]

Quan s'escurça un mot que conté una ela geminada, com ara col·legi o pel·lícula, es manté la ela geminada en la forma escurçada. Així, s'escriu col·le (no pas cole) i pel·li (no pas peli). Convé notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que s'utilitzen, sobretot, en registres informals i [...]

En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple: abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]

, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector... En canvi, s'escriu rr en els casos següents: 1. Els mots que comencen amb els prefixos a- (quan significa 'no' o 'sense' i quan serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) o ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia, arrize [...]

És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen. Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]

condició d'anormal o un seguit d'asimetries en el dibuix. Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.1.1)  [...]