Resultats de la cerca frase exacta: 464

Fitxes de l'Optimot  | Sintaxi
21. 'a ratlles' o 'de ratlles'? / 'a quadres' o 'de quadres'?
Font Fitxes de l'Optimot
de ratlles de quadres Per introduir complements de nom que fan referncia a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposici de, i no la preposici a. Per exemple: Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres). Duu una camisa de [...]
22. 'al davant' o 'per davant'? / 'al darrere' o 'per darrere'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressionsper davant(de) iper darrere(de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple: Avui he passat per davant de la botiga per no t'he vist. Aquest jersei es corda per darrere. En canvi, per indicar una [...]
23. 'amb cursiva' o 'en cursiva'? / 'amb negreta' o 'en negreta'?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposici en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple: Els ttols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva). S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona). Les entrades dels [...]
24. 'amb majscula' o 'en majscula'? / 'amb minscula' o 'en minscula'?
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els noms majscula i minscula es pot fer servir tant la preposici amb com la preposicien. Per exemple: Els noms propis s'escriuen amb/en majscula. Els noms de crrecs van amb/en minscula. Cal tenir en compte que l's d'una preposici o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitj o [...]
25. 'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font Fitxes de l'Optimot
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest. Som aqu des de les quatre de la tarda. Ja pots comenar des de dem. T'ho dic des de la meva experincia personal. Si la preposici des de va seguida d'una paraula que comena amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofaci de [...]
26. 'ning', 'ningun' o 'cap'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma ning s un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple: No ens ho ha prohibit ning. No soc ning per dir-te que callis. Tamb forma part de l'expressi lexicalitzada ser un ning o ser un no ning amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple: Sempre el [...]
27. 'segur que' o 'de segur que'? / 'segur' o 'de ben segur'?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions segents formades a partir del mot segur: 1.de segur (que). Per exemple: Si interv en el colloqui, de segur que ho far molt b. Treballar en una empresa que em pagar molt b; de [...]
28. 'ser' o 'estar'? / 've determinat' o 'est determinat'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Per formar la veu passiva es fa servir el verbserseguit d'un participi. Quan duu un complement agent, que expressa qui o qu fa l'acci, aquest complement s'introdueix amb la preposici per (o, en determinats casos, amb la preposicide). Per exemple: La remodelaci de l'avinguda ser sotmesa [...]
29. saber ms o saber-ne ms?, veure ms o veure'n ms?
Font Fitxes de l'Optimot
Malgrat que en alguns contextos en qu se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber ms, conixer ms, veure ms, etc.), aquest s no s acceptable. Per tant, si no es fa [...]
30. 'ser' o 'estar'? / 'ser' o 'estar' davant d'adjectiu o participi (ssers animats) / 'En Joan s tranquil' o 'En Joan est tranquil'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
En oracions copulatives en qu el subjecte s una persona o un animal i l'atribut s un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb sero estar segons el cas. En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una caracterstica permanent. Per exemple: En Joan s [...]
Pgines  3 / 47 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>