La construcció nom + a + infinitiu designa accions no acomplertes que cal fer, pendents de fer. Habitualment aquesta construcció està formada per un indefinit o genèric del tipus res, poca cosa o moltes coses, i un infinitiu com ara dir o fer. Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha [...]

De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració. 1. Complement indirecte [...]

El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi. No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal [...]

Per indicar que algú va fins al límit de les seves possibilitats amb la finalitat d'aconseguir un objectiu, es pot fer servir l'expressió a totes. En canvi, no és adequada la construcció a per totes. Per exemple: Si anem a totes no hi haurà qui ens guanyi. Aquest equip m'agrada perquè els [...]

Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple: A [...]

, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc. Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa: 1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí). 2 [...]

Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.  Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents: 1. Quan el complement directe [...]

Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:  1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]

En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit. La construcció [...]

No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple: A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]