Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple: Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist. Aquest jersei es corda per darrere. En canvi, per indicar una [...]

Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple: Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva). S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona). Les entrades dels [...]

Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple: Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula. Els noms de càrrecs van amb/en minúscula. Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]

viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest. Som aquí des de les quatre de la tarda. Ja pots començar des de demà. T'ho dic des de la meva experiència personal. Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]

La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple: No ens ho ha prohibit ningú. No soc ningú per dir-te que callis. També forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú o ser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple: Sempre el [...]

Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur: 1. de segur (que). Per exemple:  Si intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.  Treballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de [...]

Per formar la veu passiva es fa servir el verb ser seguit d'un participi. Quan duu un complement agent, que expressa qui o què fa l'acció, aquest complement s'introdueix amb la preposició per (o, en determinats casos, amb la preposició de). Per exemple: La remodelació de l'avinguda serà sotmesa [...]

Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]

En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas. En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple: En Joan és [...]

En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.  En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:  El meu cotxe és blau. El vent que fa és humit [...]