FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[ind. pr. oeixo, oeixes (o ous), oeix (o ou), oïm, oïu, oeixen (o ouen)] Percebre amb el sentit de l'oïda (un so). oir missa Assistir-hi i prestar-hi atenció. L'autoritat, admetre (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[en desús les persones 1, 2, 3 i 6 dels pr. d'ind., de subj. i d'imper.] Donar estar dat i beneït Una cosa, haver-se acabat, no admetre possibilitats de rectificació, de revisió, etc. anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de plegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[ger. creient; p. p. cregut; pr. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen; ind. imperf. creia, etc.; subj. pr. cregui, etc.; subj. imperf. cregués, etc.] Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Això, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que té una disposició a ofendre's fàcilment. No li diguis que ho [...]
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com cloure; p. p. exclòs] Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que li ha estat dit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar! Refusar d'admetre, rebutjar enèrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. Tots els partits de l'oposició han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com collir] Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb [...]