FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar començament (a una cosa). Iniciar una investigació, una enquesta. Iniciar un debat. Iniciar-se un foc. Instruir en els rudiments o principis d'una ciència, d'un art. Admetre a la participació i a la coneixença dels misteris religiosos, de coses secretes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Això, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que diuen. Admetre com a cert allò que diu (algú). Ja li ho hem dit; però no ens ha cregut. Diu que no ha estat ell, però no me'l crec. creure de fluix [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que té una disposició a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aforar. Mesura del volum d'un fluid que passa per una conducció, un curs d'aigua. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública. Nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d'una assemblea, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran [...]
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Quan la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar! Refusar d'admetre, rebutjar enèrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. Tots els partits de l [...]
