Resultats de la cerca frase exacta: 89

21. creure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[ger. creient; p. p. cregut; pr. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen; ind. imperf. creia, etc.; subj. pr. cregui, etc.; subj. imperf. creguÚs, etc.] Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Aix˛, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que [...]
22. dar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[en des˙s les persones 1, 2, 3 i 6 dels pr. d'ind., de subj. i d'imper.] Donar . estar dat i bene´t Una cosa, haver-se acabat, no admetre possibilitats de rectificaciˇ, de revisiˇ, etc. anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de [...]
23. susceptible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Capaš d'admetre una modificaciˇ, una impressiˇ. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que tÚ una disposiciˇ a Ússer fÓcilment afectat per les influŔncies exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que tÚ una disposiciˇ a ofendre's fÓcilment. No li diguis que ho [...]
24. Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admŔs'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mŔs. Per exemple: admŔs (i no admitit) omŔs (i no omitit) permŔs (i no permitit) remŔs (i no remitit)  [...]
25. albarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
ase Expressiˇ per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada. posar a alg˙ l'albarda Abusar de la seva paciŔncia.  [...]
26. excloure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[quant a la flexiˇ, com cloure; p. p. excl˛s] Treure (alg˙ o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi mÚs. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'alg˙), privar-ne l'admissiˇ, refusar-li la [...]
27. replicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Alg˙, dir en resposta d'all˛ que li ha estat contestat, d'all˛ que sembla no admetre contestaciˇ. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligarÝem. Quan et diuen aix˛, no hi ha res a replicar. Alg˙, dir el contrari d'all˛ que li ha estat dit [...]
28. contestar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar! Refusar d'admetre, rebutjar enŔrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situaciˇ establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acciˇ de protesta. Tots els partits de l'oposiciˇ han [...]
29. acollir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[quant a la flexiˇ, com collir] Rebre (alg˙ que es presenta). Acollir bÚ, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opiniˇ, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb [...]
30. concedir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
an˛nima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de rep˛s. Admetre a un adversari, en una discussiˇ, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raˇ.  [...]
PÓgines  3 / 9 
<< Anterior  PÓgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  SegŘent >>