nacional: nac. negociat: neg. negreta: negr. nombre: nre. nominal: nom. nominatiu: nom. nota: n. nota bene ('advertiu-ho bé'): n. b., NB nota de l'autor -a: n. de l'a. nota de l'editor -a: n. de l'e. nota de la redacció: n. de la r. nota de la traductora: n. de la t. nota del traductor [...]

quadruplicat: quadr. quart: 4t, 4t. quarta: 4a, 4a. quintuplicat: quint. rambla: rbla. reedició: reed. referència: ref. referència meva: r/m registre: reg. reimpressió: reimpr. la meva remesa: m/r remitent: rnt. reservada: rvda. reservat: rvat. resolució: R Reverendíssim Senyor: Rvd [...]

unitat: u. cada unitat: c/u, c. u. universitari -ària: univ. urbanització: urb. urgència: urg. sobre vagó: s/v valor: v/ vegeu: v., veg., vid. vehicle: veh. velocitat: vel. venciment: venc. venedor: ven. verbi gratia ('per exemple'): v. gr. versaleta: vers. via: v. vianant: vian. v [...]

tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple: l'abreviatura pg. equival al mot passeig Sigles i acrònims Una sigla o un acrònim s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres [...]

Les sigles, si s'escriuen en majúscules, no es poden partir a final de ratlla. Quan s'escriuen en minúscules (amb la inicial majúscula, si són noms propis), es poden partir a final de ratlla d'acord amb els criteris generals de la partició sil·làbica. Per exemple: mòdem (modulator-demodulator [...]

En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer: La reunió començarà a les 11, a- prox., perquè hi ha altres reunions abans. cal fer: La reunió començarà a les 11, aprox., perquè hi ha altres reunions abans. Tampoc no s'ha de separar, en [...]

En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple: PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé) CDR (se-de-érra [...]

És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. En aquests casos, l'article definit la s'apostrofarà o no en funció de la manera com es llegeixi la sigla. Per exemple: la UOC (generalment es llegeix com un mot) la UAB (si es llegeix com un mot) o l'UAB (si es ll [...]

Per raons estilístiques, es recomana desglossar les sigles quan apareixen per primera vegada en un text (ja sigui posant la sigla entre parèntesis al darrere de la denominació completa o bé posant la denominació completa entre parèntesis al darrere de la sigla). Per exemple:  Podeu posar-vos en [...]

En una traducció, les sigles i els acrònims formats en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-los en la llengua d'arribada. Com a criteri general, s'han de respectar les sigles i els acrònims que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha [...]