existir). L'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència). Ara bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple: En una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha [...]

Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]

tota la família... o Des de l'any 1998, en el qual es va crear la comissió..., en què hi ha el nom dia i any, respectivament, com a nucli de l'antecedent. Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una [...]

Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]

visitar el meu oncle. No parla per no molestar.  Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar). 2. En canvi, s'usa per a en els casos següents: 2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció [...]

Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple: On és l'informe? Som al restaurant. Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era. Només som a uns quants minuts de la catedral [...]

Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple: Fa tres anys que no ens veiem. Feia mitja hora que el meu fill m'esperava. Amb aquest mateix sentit, també és possible [...]

L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]

Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple: Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]

Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple: Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra. Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra. L'última [...]