FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunt. Professor adjunt. El professor i els seus adjunts. En gram., modificador d'una oració o d'un sintagma que es pot eliminar sense alterar-ne la bona formació. En Ahir no vam veure ningú, l'adverbi ahir és un adjunt de l'oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla. Per casualitat. Es van trobar casualment en un bar del barri antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscriure en una matrícula. El secretari no la volgué matricular perquè li faltava un paper. Fer inscriure en una matrícula. Ahir vaig matricular la meva germana a la universitat. La Cristina s'ha matriculat a l'assignatura de dret romà. Cal matricular els ciclomotors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1. S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ferm. Fer-se ferm. L'antiga vocació es refermava. Tornar a afirmar allò que abans ja s'havia dit, pensat, etc. Em refermo en les explicacions que us vaig donar ahir. S'havia refermat en els seus propòsits. Fer-se més ferm. El vent ha refermat. La pluja referma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administrar el sagrament de l'eucaristia (a algú). Està a punt de morir: ahir la van combregar. Rebre el sagrament de l'eucaristia. Combrega una vegada l'any. Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona. combregar amb rodes de molí Creure coses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quart dia de la setmana. Fan festa tots els dijous. Vindran dijous. Ahir era dijous. dijous gras [o dijous llarder] Darrer dijous abans de la quaresma. El dijous gras menjarem coca de llardons. dijous sant Dijous de la setmana santa en què les esglésies cristianes commemoren la santa [...]
