FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un abisme, un corrent, etc., fer desaparèixer sobtosament en el seu si. El mar s'engolí centenars de naus. Un conducte o un forat, permetre el pas (d'un líquid) a través seu. Els embornals de les andanes no podien engolir l'aigua que queia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trencar o de trencar-se; l'efecte. trencament de condemna Incompliment d'una condemna imposada per sentència ferma. trencament de domicili Violació de domicili. trencament d'aprestos Operació d'acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre (un traç de llapis, una taca de color) de manera que es vagi atenuant gradualment. Anar-se atenuant, esvanint, gradualment. Les muntanyes i l'ermita s'esfumaven en un ambient rogent i polsós. Desaparèixer d'un lloc. Quan arribà la policia, els lladres s'havien esfumat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recular; l'efecte. reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d'una dona que alleta. Relleu estructural format pel retrocés d'una cinglera calcària en forma d'amfiteatre a la capçalera d'un curs d'aigua superficial d'un carst. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Òrgans caducs. Institucions caduques. Decrèpit . Un vell caduc. Que es desprèn anualment. Un arbre de fullatge caduc. Banyes caduques. En fonèt., que tendeix al debilitament i a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. Lliurar-se a entreteniments o deports que [...]
