Resultats de la cerca frase exacta: 32

21. immortal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
No mortal, que no pot morir. Els dÚus immortals de la mitologia grega. Que no pot caure en l'oblit dels homes, destinat a perdurar en la mem˛ria dels homes. ╔s un poema immortal. Herba anual de la famÝlia de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i capÝtols solitaris forša [...]
22. quimera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Monstre fabulˇs de la mitologia grega representat vomitant flames, que tÚ el cap de lleˇ, el cos de cabra i la cua de drac. Figura herÓldica que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleˇ i les posteriors de griu, el cos de cabra i la [...]
23. Com es diu 'inframundo' en catalÓ? / 'inframˇn' o 'inframon'?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma inframon, que Ús un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu mˇn, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el mˇn dels morts. Per exemple: En la mitologia grega, Hades Ús el dÚu [...]
24. dÚu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
╔sser sobrehumÓ concebut com a exercint el seu poder sobre el mˇn o una part del mˇn i al qual Ús degut el culte dels humans. El dÚu Mart. Els dÚus de la mitologia grega. Els dÚus de l'═ndia. Nept˙, el dÚu del mar. La venjanša Ús un plaer dels dÚus, un plaer suprem. De´tat masculina. Els [...]
25. vent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
no sap el torrent Haver sentit parlar d'una cosa, per˛ no haver-ne tret l'entrellat. tenir vent al cap Tenir el cap ple de pretensions, de vanes ilĚlusions, etc. els vents Divinitats de la mitologia que obeeixen ╚ol. Rumb 1 . Rosa dels vents. a quatre vents loc. adv. A´llat de tots [...]
26. gul
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies socials
Dimoni necr˛fag que, segons la mitologia Órab, habita indrets inh˛spits o deshabitats i freqŘenta els cementiris. [...]
27. nepentes
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies socials
Beuratge mÓgic de la mitologia grega que servia per a curar mals i produir l'oblit. [...]
28. hemiplegia hefŔstica
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies de la salut
ParÓlisi del costat dret que, segons els llibres clÓssics, atacava molt sovint els ferrers. El nom provÚ d'Hefest, dÚu del foc i dels metalls de la mitologia grega, venerat a Roma amb el nom de VulcÓ. [...]
29. chimane
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Llengua. Literatura
missioners no han aconseguit substituir el sistema religiˇs dels chimane, que tenen la seva pr˛pia cosmologia i una rica mitologia. [...]
30. atropa
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica CiŔncies de la salut
belladona provÚ d'└tropos, una de les tres divinitats gregues del destÝ, o parques en la mitologia romana, que tallava el fil que uneix l'home amb la vida, i de l'italiÓ belladona, que fa referŔncia a l'˙s per part de les dones renaixents de la ItÓlia del segle XVŔ de preparats de belladona per tal de [...]
PÓgines  3 / 4 
<< Anterior  PÓgina  1  2  3  4  SegŘent >>