Resultats de la cerca frase exacta: 155

21. abordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. Abordrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (alg). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d'accs (a un [...]
22. indstria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
transformaci de matries primeres mitjanant maquinria i treball per tal d'obtenir productes txtils. indstries grfiques Conjunt de tcniques i d'activitats auxiliars que concorren en la producci d'obres impreses. Empresa industrial. Establir una indstria a Tarragona.  [...]
23. port 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona s port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informtic.  [...]
24. dominar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'all estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmtic, un nus, mantenir una relaci de dominncia (respecte d'un altre nus situat en un nivell inferior).  [...]
25. vara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. Deixar la vara d'alcalde. tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa. Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares. Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona. vara quadrada [...]
26. vinyater
Font Diccionaris terminolgics del TERMCAT
rea temtica Agricultura. Ramaderia. Pesca
Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu. [...]
27. L'article definit mascul 'lo': 'lo pare' / Apostrofaci i contracci de l'article mascul 'lo' / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortos, en alguers i en algunes comarques valencianes encara es mantenen, en la parla familiar, les formes antigues de l'article definit mascul lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers. Aquest [...]
28. Provncies de l'Estat espanyol
Font Fitxes de l'Optimot
Lleida Lle Lugo Madrid Mlaga Melilla Mrcia Navarra Osca Ourense Palncia Las Palmas Pontevedra La Rioja Salamanca Santa Cruz de Tenerife Saragossa Segvia Sevilla Sria Tarragona Terol Toledo Valncia Valladolid Zamora  [...]
29. cap 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
. adj. Que excelleix en el seu ram. de cap de brot loc. adj. De primera qualitat, excellent. T una prosa de cap de brot, realment finssima. donar cap a una cosa Portar-la a cap. fer cap Arribar, comparixer, en un lloc. Dem farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest cam? no saber per quin cap [...]
30. Gnere dels topnims
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis geogrfics acabats en -a tona se solen considerar femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa pnica, la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Aix doncs, es diu: recrrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona. Tamb es [...]
Pgines  3 / 16 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Segent >>