Resultats de la cerca frase exacta: 155

21. abordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. AbordÓrem a Tarragona. Abordar en una illa. AbordÓrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (alg˙). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d'accÚs (a un [...]
22. ind˙stria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
transformaciˇ de matŔries primeres mitjanšant maquinÓria i treball per tal d'obtenir productes tŔxtils. ind˙stries grÓfiques Conjunt de tŔcniques i d'activitats auxiliars que concorren en la producciˇ d'obres impreses. Empresa industrial. Establir una ind˙stria a Tarragona.  [...]
23. port 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona Ús port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informÓtic.  [...]
24. dominar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'allÝ estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmÓtic, un nus, mantenir una relaciˇ de dominÓncia (respecte d'un altre nus situat en un nivell inferior).  [...]
25. vara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. Deixar la vara d'alcalde. tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa. Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares. Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona. vara quadrada [...]
26. vinyater
Font Diccionaris terminol˛gics del TERMCAT
└rea temÓtica Agricultura. Ramaderia. Pesca
Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu. [...]
27. L'article definit masculÝ 'lo': 'lo pare' / Apostrofaciˇ i contracciˇ de l'article masculÝ 'lo' / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosÝ, en alguerŔs i en algunes comarques valencianes encara es mantenen, en la parla familiar, les formes antigues de l'article definit masculÝ lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers. Aquest [...]
28. ProvÝncies de l'Estat espanyol
Font Fitxes de l'Optimot
Lleida Lleˇ Lugo Madrid MÓlaga Melilla M˙rcia Navarra Osca Ourense PalŔncia Las Palmas Pontevedra La Rioja Salamanca Santa Cruz de Tenerife Saragossa Seg˛via Sevilla S˛ria Tarragona Terol Toledo ValŔncia Valladolid Zamora  [...]
29. cap 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
. adj. Que excelĚleix en el seu ram. de cap de brot loc. adj. De primera qualitat, excelĚlent. TÚ una prosa de cap de brot, realment finÝssima. donar cap a una cosa Portar-la a cap. fer cap Arribar, comparŔixer, en un lloc. DemÓ farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camÝ? no saber per quin cap [...]
30. GŔnere dels top˛nims
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis geogrÓfics acabats en -a Ótona se solen considerar femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa p˙nica, la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. AixÝ doncs, es diu: recˇrrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona. TambÚ es [...]
PÓgines  3 / 16 
<< Anterior  PÓgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  SegŘent >>