FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enderrocar; l'efecte. Cal procedir a l'enderroc de l'església vella. [usat generalment en pl.] Conjunt de materials provinents d'una demolició o enderroc. [usat generalment en pl.] Conjunt de materials detrítics acumulats en un vessant, al repeu d'un espadat, per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment gravitacional de descens lent d'una massa sedimentària del sòl d'un vessant que ha estat reblanida per l'aigua o bé per l'acció del desglaç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vessant amb una inclinació superior als 45°, d'origen tectònic o erosiu. escarpament de falla Desnivell morfològic d'origen tectònic produït pel desplaçament d'una falla, que retrocedeix sota l'acció erosiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'avançar arrossegant el cos com les serps. Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen. [...]
