Resultats de la cerca frase exacta: 89

21. creure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[ger. creient; p. p. cregut; pr. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen; ind. imperf. creia, etc.; subj. pr. cregui, etc.; subj. imperf. cregués, etc.] Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Això, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que [...]
22. dar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[en desús les persones 1, 2, 3 i 6 dels pr. d'ind., de subj. i d'imper.] Donar . estar dat i beneït Una cosa, haver-se acabat, no admetre possibilitats de rectificació, de revisió, etc. anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de [...]
23. susceptible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que té una disposició a ofendre's fàcilment. No li diguis que ho [...]
24. Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple: admès (i no admitit) omès (i no omitit) permès (i no permitit) remès (i no remitit)  [...]
25. albarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ase Expressió per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada. posar a algú l'albarda Abusar de la seva paciència.  [...]
26. excloure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com cloure; p. p. exclòs] Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la [...]
27. replicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que li ha estat dit [...]
28. contestar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar! Refusar d'admetre, rebutjar enèrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. Tots els partits de l'oposició han [...]
29. acollir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com collir] Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb [...]
30. concedir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó.  [...]
Pàgines  3 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>